Basmati

Un restaurant més d’aquells que a l’Eixample han anat instaurant un model amb una base exòtica (en aquest cas, la indostànica) amb un complement de plats de regust més europeu.

Dades bàsiques

Localització: C. París, 163 (entre Casanova i Muntaner)

Telèfon de reserves: 93.363.06.51

Tipus: ¿Multicultural?

Horaris: –

Preu: 30€ – 60€

Web: –

Data de la visita: Sopar 1/1172007

Sobre el sopar...

Vàrem reunir-nos la colla de la Societat Tolkien de Barcelona i rodalies, del Smial de Lórien i del Nosmial de Voralaigua. El motiu de la reunió era celebrar i commemorar diversos aniversaris i efemèrides. D’una banda, na Margarida i na Begoña feien anys, i d’una altra també feia anys el propi Smial.

El restaurant té un espai força reduït, i les taules poden arribar-hi a estar un xic atapeïdes. La il·luminació del local és tènue, i fins i tot hi ha punts on arriba a ser escassa; la decoració també es basa (exceptuant les taules) en colors obscurs, donant una major sensació d’intimitat. A part del grup que hi anàvem, hi havia només quatre taules més ocupades, i és probable que us hi pugueu entaular sense reserva prèvia, si no sou gaire colla.

La carta està dividida en tres parts, sumant poc més d’una vintena de plats; a la primera, hi trobem amanides i diversos entrants; a la segona, arrossos; i, a la tercera, peixos i carns. Els arrossos els fan al moment, i aconsellen de servir-los com a segons plats. També ens van oferir dos plats del dia, que no els havien inclosos a la carta i deuen variar segons mercat.

La carta de vins, com a la majoria de restaurants d’aquest tipus que ens podem trobar a Barcelona, no era gaire extensa. Hi tenien una mitja dotzena de vins blancs, un parell de rosats, una desena de negres, i un grapat de vins escumosos (tant de caves com de xampanys). Els dos vins que vàrem tastar – els més modestos d’entre els negres – foren un syrah de la Rioja i un monovarietal de Castella (Codex – no en sabem la varietal), i malgrat haver de fer la tria mig a cegues no en vam resultar en absolut decebuts.

Entre uns i altres, no acabàvem de decidir què demanaríem, i finalment una de les cambreres ens oferí la possibilitat – que a la carta no hi consta – de fer una degustació d’entrants, i de després demanar un plat cadascú. Veient-ho com una salvació, ho acceptàrem i tiràrem pel dret. Els entrants que ens dugueren foren: una amanida de xai, unes crestes de carn picada cuites al vapor, uns farcellets de bolets i una mena de coca de salmó fumat sobre patata.

Pels segons ens vam decantar la majoria pels plats de carn, tret de n’Àurea, que demanà un arròs. Els filets i els magrets d’ànec eren cuits al punt just – poc fets, com els havíem demanats – i salses i guarnicions els acompanyaven sense robar-los el protagonisme.

Les postres foren elaborades sense caure en un barroquisme i van acabar d’arrodonir, juntament amb els tes, una molt bona experiència gustativa.

Sobre el servei...

Es tracta d’un local no gaire gran, i de resultes el servei és força reduït. No obstant, les dues cambreres que anaven passant amunt i avall atenien prestes qualssevol requestes que poguéssim tenir. No espereu, però, una atenció excessiva ni primmirada: l’atractiu d’aquest restaurant, i d’altres com aquest, és als fogons i a l’ambient que es crea a taula, i potencien abans un servei que doni aparença de falsa proximitat en comptes d’un de més formal i, potser, més instruït acadèmicament.

Aspectes positius

Serveixen plats generosos a preus correctes, i només es dispara quan triem els plats i els vins més cars (el filet amb foie ronda els 20€ i el vi més car passa dels 30€). Hi ha un ambient agradable i discret, a un lloc on els restaurants acostumen a ser més espaiosos i sorollosos. També ens deixa a bon lloc per si, havent sopat, ens decidim a anar a fer una copa.

Aspectes a millorar

La poca il·luminació, tot i que ajuda a crear un ambient d’intimitat, et deixa en una penombra on, si no tens bona vista, ni tan sols pots arribar a llegir bé la carta. A part, les taules són petites, si bé és cert que gaire més grans no hi podrien cabre. La carta de vins és prou correcta, però, a un lloc on la cuina és en part d’origen exòtic, i on abunda l’ús d’espècies poc habituals a la nostra cuina, fóra d’agrair una exposició més detallada de les característiques dels vins i dels seus possibles maridatges.

Altres...

Pareu compte; no feu com nosaltres, i no penseu que a un restaurant en aparença humil els preus també seran humils.