Un restaurant més d’aquells que a l’Eixample han anat instaurant un model amb una base exòtica (en aquest cas, la indostànica) amb un complement de plats de regust més europeu.
Dades bàsiques
Localització: C. París, 163 (entre Casanova i Muntaner)
Telèfon de reserves: 93.363.06.51
Tipus: ¿Multicultural?
Horaris: –
Preu: 30€ – 60€
Web: –
Data de la visita: Sopar 1/1172007
Sobre el sopar...
Vàrem reunir-nos la colla de la Societat Tolkien de Barcelona i rodalies, del Smial de Lórien i del Nosmial de Voralaigua. El motiu de la reunió era celebrar i commemorar diversos aniversaris i efemèrides. D’una banda, na Margarida i na Begoña feien anys, i d’una altra també feia anys el propi Smial.
El restaurant té un espai força reduït, i les taules poden arribar-hi a estar un xic atapeïdes. La il·luminació del local és tènue, i fins i tot hi ha punts on arriba a ser escassa; la decoració també es basa (exceptuant les taules) en colors obscurs, donant una major sensació d’intimitat. A part del grup que hi anàvem, hi havia només quatre taules més ocupades, i és probable que us hi pugueu entaular sense reserva prèvia, si no sou gaire colla.
La carta està dividida en tres parts, sumant poc més d’una vintena de plats; a la primera, hi trobem amanides i diversos entrants; a la segona, arrossos; i, a la tercera, peixos i carns. Els arrossos els fan al moment, i aconsellen de servir-los com a segons plats. També ens van oferir dos plats del dia, que no els havien inclosos a la carta i deuen variar segons mercat.
La carta de vins, com a la majoria de restaurants d’aquest tipus que ens podem trobar a Barcelona, no era gaire extensa. Hi tenien una mitja dotzena de vins blancs, un parell de rosats, una desena de negres, i un grapat de vins escumosos (tant de caves com de xampanys). Els dos vins que vàrem tastar – els més modestos d’entre els negres – foren un syrah de la Rioja i un monovarietal de Castella (Codex – no en sabem la varietal), i malgrat haver de fer la tria mig a cegues no en vam resultar en absolut decebuts.
Entre uns i altres, no acabàvem de decidir què demanaríem, i finalment una de les cambreres ens oferí la possibilitat – que a la carta no hi consta – de fer una degustació d’entrants, i de després demanar un plat cadascú. Veient-ho com una salvació, ho acceptàrem i tiràrem pel dret. Els entrants que ens dugueren foren: una amanida de xai, unes crestes de carn picada cuites al vapor, uns farcellets de bolets i una mena de coca de salmó fumat sobre patata.
Pels segons ens vam decantar la majoria pels plats de carn, tret de n’Àurea, que demanà un arròs. Els filets i els magrets d’ànec eren cuits al punt just – poc fets, com els havíem demanats – i salses i guarnicions els acompanyaven sense robar-los el protagonisme.
Les postres foren elaborades sense caure en un barroquisme i van acabar d’arrodonir, juntament amb els tes, una molt bona experiència gustativa.
Sobre el servei...
Es tracta d’un local no gaire gran, i de resultes el servei és força reduït. No obstant, les dues cambreres que anaven passant amunt i avall atenien prestes qualssevol requestes que poguéssim tenir. No espereu, però, una atenció excessiva ni primmirada: l’atractiu d’aquest restaurant, i d’altres com aquest, és als fogons i a l’ambient que es crea a taula, i potencien abans un servei que doni aparença de falsa proximitat en comptes d’un de més formal i, potser, més instruït acadèmicament.
Aspectes positius
Serveixen plats generosos a preus correctes, i només es dispara quan triem els plats i els vins més cars (el filet amb foie ronda els 20€ i el vi més car passa dels 30€). Hi ha un ambient agradable i discret, a un lloc on els restaurants acostumen a ser més espaiosos i sorollosos. També ens deixa a bon lloc per si, havent sopat, ens decidim a anar a fer una copa.
Aspectes a millorar
La poca il·luminació, tot i que ajuda a crear un ambient d’intimitat, et deixa en una penombra on, si no tens bona vista, ni tan sols pots arribar a llegir bé la carta. A part, les taules són petites, si bé és cert que gaire més grans no hi podrien cabre. La carta de vins és prou correcta, però, a un lloc on la cuina és en part d’origen exòtic, i on abunda l’ús d’espècies poc habituals a la nostra cuina, fóra d’agrair una exposició més detallada de les característiques dels vins i dels seus possibles maridatges.
Altres...
Pareu compte; no feu com nosaltres, i no penseu que a un restaurant en aparença humil els preus també seran humils.
2/12/07
5/10/07
Mitsui
Carrer Aribau és un dels llocs amb millors restaurants a Barcelona. El Mitsui és una aposta per la cuina japonesa i alhora per a atipar fins i tot el més famolenc, tot a un preu molt ben ajustat.
Dades bàsiques
Localització: C\ Aribau 112
Tipus: cuina japonesa - buffet lliure
Horaris: -
Web: No
Data de la visita: Dinar 3/10/2007
Sobre el dinar...
Buscava un lloc nou on menjar sushi, i tenia gana. Quan vaig passar davant el Mitsui, em va cridar l'atenció pel fet que era un buffet lliure. A Barcelona han prosperat molt els buffets de barra giratòria en quant a cuina japonesa, però els buffets lliures tradicionals són molt menys abundants. Aquest restaurant hi competeix directament, tant per continguts com per franja de preus.
Està organitzat en barres de buffet, com és tradicional:
- una de menjars freds, essencialment entrants, força variada i ben assortida - musclos, cargols de mar, surimi, brots de soja... A la nit hi ha navalles i ostres! Però reposen poc les ostres.
- una de sushi i maki, que fan allà mateix davant teu, i que és de molt bona qualitat i varietat. Millor del que sol ser en una barra giratòria.
- una planxa japonesa, amb carns de diverses menes, verdures, i peix-marisc.
- un wok amb diferents salses i carns - i gambes!
- una "sopa lliure", amb la base en una olla, i la resta per a fer la sopa al gust. Llàstima que el caldo estava fred quan el vam tastar...
- arroç tres delícies i fideus tres delícies per acompanyar.
- diverses empanadilles, rotllos de primavera i similars, fregits. N'hi ha al vapor en uns calaixos al costat del sushi.
- postres secs (incloent pastissets)
- fruita i postres frescs
Com podeu veure, molta varietat. A mi, al migdia amb una aigua, em va sortir tot per poc més d'onze euros. I sí, em vaig atipar.
Sobre el servei...
Semblaven una mica despistats, sobretot a la planxa. A dos quarts de dues l'encenien, i no hi havia gairebé ningú, però amb la parsimònia amb què s'ho prenien i el despiste, si arriben a tenir gent se'ls hi colapsa. Ho he vist en altres llocs. A més, el wok i la planxa estan força mal indicats. Costa de saber que hi són, tot i veure la carn crua per a triar.
Aspectes positius
La varietat és força bona, probablement superant el que es pot trobar en una barra giratòria. I es van reposant les coses a mesura que s'acaben, tot i que potser no tan ràpid com seria desitjable.
Les barres de postres. No és freqüent que dónin res que no sigui un flam, i sovint ni això, en altres buffets de la ciutat. Aquí hi ha de tot, i bo.
És gran, 150 persones hi caben, pel què dubto que es quedin sense lloc.
Aspectes a millorar
El local té una decoració nul·la. Sembla una nau industrial amb el menjar, i quatre cartellets enganxats que et recordin que ets a un restaurant japonés. Sembla obert depressa i corrents, cosa que crida l'atenció i més quan la major part de japonesos estan ben ambientats. Aquest, no.
Els lavabos. Fan molta olor a desinfectant, i dubto que fos per anar-hi a primera hora. És molt desagradable.
Les empanadilles fregides. Se n'abusa, i tot i que es poden evitar, hom no pot sino pensar com guanyaria el lloc si estiguessin fetes com s'ha de fer: al vapor.
L'estress que provoca un lloc així en general, on cada certa estona la gent s'aixeca per agafar teca.
Les carns de la planxa i el wok no estan en nevera. Tot i això, semblaven en bon estat, però no puc deixar de pensar que no costava res refrigerar-les.
Altres...
Un lloc per endrapar i saciar la gula, ni més ni menys. Pretén ser funcional, ho fa a un preu ajustat al que hi ha per la ciutat, i ofereix una qualitat del menjar força correcta. Té ombres, però és essencialment perquè va al que va: a oferir molt de menjar, molt variat, i sense encariments.
Per a anar-hi amb colla, si és molta colla, tot i que serà marejant el moviment de la taula a les barres. O per anar-hi a reventar. Per a menjar "delicadament", hi ha llocs molt millors.
Dades bàsiques
Localització: C\ Aribau 112
Tipus: cuina japonesa - buffet lliure
Horaris: -
Web: No
Data de la visita: Dinar 3/10/2007
Sobre el dinar...
Buscava un lloc nou on menjar sushi, i tenia gana. Quan vaig passar davant el Mitsui, em va cridar l'atenció pel fet que era un buffet lliure. A Barcelona han prosperat molt els buffets de barra giratòria en quant a cuina japonesa, però els buffets lliures tradicionals són molt menys abundants. Aquest restaurant hi competeix directament, tant per continguts com per franja de preus.
Està organitzat en barres de buffet, com és tradicional:
- una de menjars freds, essencialment entrants, força variada i ben assortida - musclos, cargols de mar, surimi, brots de soja... A la nit hi ha navalles i ostres! Però reposen poc les ostres.
- una de sushi i maki, que fan allà mateix davant teu, i que és de molt bona qualitat i varietat. Millor del que sol ser en una barra giratòria.
- una planxa japonesa, amb carns de diverses menes, verdures, i peix-marisc.
- un wok amb diferents salses i carns - i gambes!
- una "sopa lliure", amb la base en una olla, i la resta per a fer la sopa al gust. Llàstima que el caldo estava fred quan el vam tastar...
- arroç tres delícies i fideus tres delícies per acompanyar.
- diverses empanadilles, rotllos de primavera i similars, fregits. N'hi ha al vapor en uns calaixos al costat del sushi.
- postres secs (incloent pastissets)
- fruita i postres frescs
Com podeu veure, molta varietat. A mi, al migdia amb una aigua, em va sortir tot per poc més d'onze euros. I sí, em vaig atipar.
Sobre el servei...
Semblaven una mica despistats, sobretot a la planxa. A dos quarts de dues l'encenien, i no hi havia gairebé ningú, però amb la parsimònia amb què s'ho prenien i el despiste, si arriben a tenir gent se'ls hi colapsa. Ho he vist en altres llocs. A més, el wok i la planxa estan força mal indicats. Costa de saber que hi són, tot i veure la carn crua per a triar.
Aspectes positius
La varietat és força bona, probablement superant el que es pot trobar en una barra giratòria. I es van reposant les coses a mesura que s'acaben, tot i que potser no tan ràpid com seria desitjable.
Les barres de postres. No és freqüent que dónin res que no sigui un flam, i sovint ni això, en altres buffets de la ciutat. Aquí hi ha de tot, i bo.
És gran, 150 persones hi caben, pel què dubto que es quedin sense lloc.
Aspectes a millorar
El local té una decoració nul·la. Sembla una nau industrial amb el menjar, i quatre cartellets enganxats que et recordin que ets a un restaurant japonés. Sembla obert depressa i corrents, cosa que crida l'atenció i més quan la major part de japonesos estan ben ambientats. Aquest, no.
Els lavabos. Fan molta olor a desinfectant, i dubto que fos per anar-hi a primera hora. És molt desagradable.
Les empanadilles fregides. Se n'abusa, i tot i que es poden evitar, hom no pot sino pensar com guanyaria el lloc si estiguessin fetes com s'ha de fer: al vapor.
L'estress que provoca un lloc així en general, on cada certa estona la gent s'aixeca per agafar teca.
Les carns de la planxa i el wok no estan en nevera. Tot i això, semblaven en bon estat, però no puc deixar de pensar que no costava res refrigerar-les.
Altres...
Un lloc per endrapar i saciar la gula, ni més ni menys. Pretén ser funcional, ho fa a un preu ajustat al que hi ha per la ciutat, i ofereix una qualitat del menjar força correcta. Té ombres, però és essencialment perquè va al que va: a oferir molt de menjar, molt variat, i sense encariments.
Per a anar-hi amb colla, si és molta colla, tot i que serà marejant el moviment de la taula a les barres. O per anar-hi a reventar. Per a menjar "delicadament", hi ha llocs molt millors.
26/9/07
Barceloneta
Al Port Olímpic de Barcelona hi ha nombrosos restaurants. Avui en veurem un dels més emblemàtics: el Barceloneta.
Dades bàsiques
Localització: C\ L'Escar 22 (Moll dels Pescadors)
Tipus: cuina mediterrània
Horaris: -
Web: www.rte-barceloneta.com
Data de la visita: Dinar 23/09/2007
Sobre el dinar...
Veniem de passar el diumenge de les festes de la Mercé al ja famós tasta-vins del Moll de la Fusta, i voliem rematar la jornada amb un bon dinar. El Barceloneta, un dels llocs més emblemàtics per a menjar de la zona, ens va semblar una bona idea.
Anàvem sense reserva, de manera que ens va tocar agafar el lloc disponible - a la planta de fumadors, tot i no ser-ho; coses que passen -, i ens van asseure de seguida. Aviat, però, vam veure que anaven desbordats de gent, doncs van trigar mitja hora ben bona a prendre'ns nota, i només després de fer saber a un dels cambrers el nostre malestar per l'espera. Com a compensació cal dir que ens van dur unes torrades amb anxoves.
De primer vam fer una fideuà negra amb sípia, una amanida, i uns musclos al vapor. Tot molt senzill i sense cap sorpresa important. Els fideus negres eren un xic insípids, tot i que l'allioli era força bó. L'amanida molt convencional, i els musclos tan senzills com bullits amb una mica de maionesa.
Entre plats vam fer una vieira al forn, senzilleta però bona.
De segon, vam menjar un arroç caldós, del que se'n podria dir el mateix que la fideuà negra: massa senzill i convencional, massa correcte per sorprendre el paladar. Les altres tries foren un txangurro de bou de mar - similar a una vieira, tot i que me'l van servir en recipient de ceràmica i no en closca de vieira -, i peix. El peix estava bé. El txangurro, éssent un plat car, podria haver dut alguna mena de guarnició o acompanyament per a completar l'àpat, ja que per sí sol és poc menjar. No costa gaire arrodonir un plat d'aquesta mena d'aquesta manera i evitar deixar amb gana qui el menja.
No vam fer postres, ja que amb tot el que va trigar el servei se'ns va fer tan tard com passades les cinc de la tarda - sèiem a taula a les dues.
El vi, vam triar un "Mas Escorpí" blanc força interessant.
Sobre el servei...
Molt justet, tirant a malament. Hi havia gent, sí, i és normal per la Mercé. Ara bé, el que no és normal és que en un restaurant de Barcelona, els cambrers entenguin millor l'anglés que el català o el castellà. A excepció del maître, la resta del servei era íntegrament extranger - almenys a taules i servint -. I a totes llums, vist el que van trigar a atendre'ns i a servir-nos, insuficient per un dia on havien de funcionar gairebé a plena capacitat.
A més, vam poder veure com a la taula del nostre costat el cambrer va confondre plats per la seva poca traça amb el nostre idioma. Un restaurant que se suposa de la màxima qualitat no pot tenir un servei amb aquestes deficiències.
Aspectes positius
La carta és àmplia i variada, amb bones combinacions de peix, marisc i carns, a més d'amanides i entrants. Tot molt mediterrani, el que el converteix en un bon lloc on fer un bon tast de la cuina local. També destacar que la carta té una secció força farcida de plats de temporada, que m'imagino canviaran a mesura que canvii l'época, i que a més d'abundants, són variats.
La carta de vins és més que correcta, i els preus són adequats per al que és el lloc, cosa que convida a sopar amb un bon vi.
A més, bona part de les taules tenen excel·lents vistes al Moll de la Fusta i al Port Olímpic, cosa que li dóna un especial encant. La decoració marinera acaba d'ajudar a fer ambient.
Finalment, té una planta de fumadors i una de no fumadors, separant bé les zones amb i sense fums. I bastant d'espai en abdúes, de manera que probablement no hi haurà problemes d'espai encara que s'hi vagi sense reserva - com vam fer nosaltres.
Aspectes a millorar
La cuina és massa convencional pel preu. Tot és bo, però alhora és massa correcte. Amb això em refereixo a que si es demana un plat d'arroç, ens portaran un arroç correcte, però si sóm amants de l'arroç tampoc serà res de l'altre món. Almenys, no pel preu. En no ser especialistes en res, tot i ser correctes, no espereu sorpreses amb els plats. És un lloc adequat per a dur-hi una visita que no conegui la cuina mediterrània, per a què pugui veure tot el que hi ha i triar; però hi ha llocs millors on menjar les especialitats per separat.
Per gent amb qui vaig anar-hi, i amb qui vaig compartir conversa al restaurant, en el darrer any ha perdut qualitat en línies generals.
Finalment, el tema del servei en un restaurant d'aquestes característiques hauria de ser primordial, i en canvi és una taca important que té.
Altres...
Sabor agredolç en la visita al Barceloneta. N'esperàvem més, i vam sortir amb la impressió que es tracta d'un restaurant pensat per a turistes de pas a Barcelona que no volen córrer riscs a l'hora de tastar la cuina local. Difícilment un plat del Barceloneta no agradarà, però tampoc sorprendrà cap paladar.
Durant el dinar, vam trabar amistat i conversa amb una parella a la taula del costat, que no va fer més que reforçar la nostra impressió agredolça del menjar i del servei del Barceloneta. Tenint en compte que en mitjana el dinar se'n va anar als 55€, hi ha llocs on per aquest preu podriem haver menjat el mateix i millor.
Dades bàsiques
Localització: C\ L'Escar 22 (Moll dels Pescadors)
Tipus: cuina mediterrània
Horaris: -
Web: www.rte-barceloneta.com
Data de la visita: Dinar 23/09/2007
Sobre el dinar...
Veniem de passar el diumenge de les festes de la Mercé al ja famós tasta-vins del Moll de la Fusta, i voliem rematar la jornada amb un bon dinar. El Barceloneta, un dels llocs més emblemàtics per a menjar de la zona, ens va semblar una bona idea.
Anàvem sense reserva, de manera que ens va tocar agafar el lloc disponible - a la planta de fumadors, tot i no ser-ho; coses que passen -, i ens van asseure de seguida. Aviat, però, vam veure que anaven desbordats de gent, doncs van trigar mitja hora ben bona a prendre'ns nota, i només després de fer saber a un dels cambrers el nostre malestar per l'espera. Com a compensació cal dir que ens van dur unes torrades amb anxoves.
De primer vam fer una fideuà negra amb sípia, una amanida, i uns musclos al vapor. Tot molt senzill i sense cap sorpresa important. Els fideus negres eren un xic insípids, tot i que l'allioli era força bó. L'amanida molt convencional, i els musclos tan senzills com bullits amb una mica de maionesa.
Entre plats vam fer una vieira al forn, senzilleta però bona.
De segon, vam menjar un arroç caldós, del que se'n podria dir el mateix que la fideuà negra: massa senzill i convencional, massa correcte per sorprendre el paladar. Les altres tries foren un txangurro de bou de mar - similar a una vieira, tot i que me'l van servir en recipient de ceràmica i no en closca de vieira -, i peix. El peix estava bé. El txangurro, éssent un plat car, podria haver dut alguna mena de guarnició o acompanyament per a completar l'àpat, ja que per sí sol és poc menjar. No costa gaire arrodonir un plat d'aquesta mena d'aquesta manera i evitar deixar amb gana qui el menja.
No vam fer postres, ja que amb tot el que va trigar el servei se'ns va fer tan tard com passades les cinc de la tarda - sèiem a taula a les dues.
El vi, vam triar un "Mas Escorpí" blanc força interessant.
Sobre el servei...
Molt justet, tirant a malament. Hi havia gent, sí, i és normal per la Mercé. Ara bé, el que no és normal és que en un restaurant de Barcelona, els cambrers entenguin millor l'anglés que el català o el castellà. A excepció del maître, la resta del servei era íntegrament extranger - almenys a taules i servint -. I a totes llums, vist el que van trigar a atendre'ns i a servir-nos, insuficient per un dia on havien de funcionar gairebé a plena capacitat.
A més, vam poder veure com a la taula del nostre costat el cambrer va confondre plats per la seva poca traça amb el nostre idioma. Un restaurant que se suposa de la màxima qualitat no pot tenir un servei amb aquestes deficiències.
Aspectes positius
La carta és àmplia i variada, amb bones combinacions de peix, marisc i carns, a més d'amanides i entrants. Tot molt mediterrani, el que el converteix en un bon lloc on fer un bon tast de la cuina local. També destacar que la carta té una secció força farcida de plats de temporada, que m'imagino canviaran a mesura que canvii l'época, i que a més d'abundants, són variats.
La carta de vins és més que correcta, i els preus són adequats per al que és el lloc, cosa que convida a sopar amb un bon vi.
A més, bona part de les taules tenen excel·lents vistes al Moll de la Fusta i al Port Olímpic, cosa que li dóna un especial encant. La decoració marinera acaba d'ajudar a fer ambient.
Finalment, té una planta de fumadors i una de no fumadors, separant bé les zones amb i sense fums. I bastant d'espai en abdúes, de manera que probablement no hi haurà problemes d'espai encara que s'hi vagi sense reserva - com vam fer nosaltres.
Aspectes a millorar
La cuina és massa convencional pel preu. Tot és bo, però alhora és massa correcte. Amb això em refereixo a que si es demana un plat d'arroç, ens portaran un arroç correcte, però si sóm amants de l'arroç tampoc serà res de l'altre món. Almenys, no pel preu. En no ser especialistes en res, tot i ser correctes, no espereu sorpreses amb els plats. És un lloc adequat per a dur-hi una visita que no conegui la cuina mediterrània, per a què pugui veure tot el que hi ha i triar; però hi ha llocs millors on menjar les especialitats per separat.
Per gent amb qui vaig anar-hi, i amb qui vaig compartir conversa al restaurant, en el darrer any ha perdut qualitat en línies generals.
Finalment, el tema del servei en un restaurant d'aquestes característiques hauria de ser primordial, i en canvi és una taca important que té.
Altres...
Sabor agredolç en la visita al Barceloneta. N'esperàvem més, i vam sortir amb la impressió que es tracta d'un restaurant pensat per a turistes de pas a Barcelona que no volen córrer riscs a l'hora de tastar la cuina local. Difícilment un plat del Barceloneta no agradarà, però tampoc sorprendrà cap paladar.
Durant el dinar, vam trabar amistat i conversa amb una parella a la taula del costat, que no va fer més que reforçar la nostra impressió agredolça del menjar i del servei del Barceloneta. Tenint en compte que en mitjana el dinar se'n va anar als 55€, hi ha llocs on per aquest preu podriem haver menjat el mateix i millor.
31/7/07
Sikkim
Davant del mercat del Born, al costat de l'antic teatre Malic, hi trobem el Sikkim, un restaurant de cuina de fusió mundial. Aquí podrem tastar des d'especialitats argentines a asiàtiques, passant per cuines d'aquí i de llocs tan exòtics com l'Himalaia. I tot en un ambient elegant i íntim, perfecte tant per a passar en parella com entre amics.
Dades bàsiques
Localització: Pl. Comercial 1 (zona del Born)
Tipus: cuina mundial
Horaris: -
Web: www.sikkimbcn.com
Data de la visita: Sopar 30/07/2007
Sobre el sopar...
Un sopar entre amics. Erem cinc, i vam triar fer un primer comú per fer un tastet, i un segon per a cadascun de nosaltres. La carta és relativament curta, amb unes poques especialitats per cada apartat; però és més que suficient per a unes quantes vetllades agradables.
De primer vam fer tres plats comuns per a cinc. Se'ns van quedar curts, però sobretot perquè estaven força bons. Un era una amanida mezze, que essencialment eren especialitats gregues - formatge fetta, satziki... - tot i que n'he menjat sovint d'aquestes coses i la recepta estava alterada per a ser més suau al nostre paladar. El segon plat que fam triar van ser uns rotllos mexicans, que com feien servir una tortita dura de blat i només n'hi havien dues, van costar de dividir. Indiferent com a plat. El que va estar bo de debó van ser els gnoccis de patata, excel·lents i molt recomanables.
De segon vam ser força variats. Vam demanar dues barbacoes de l'Himalaia, que tot i ser correctes, tampoc eren per tirar cohets. Les costelletes de corder estaven molt bones; i la vedella de la Patagònia era ambé molt bona. El darrer plat va ser un plat de llom fantàstic.
Postres poca cosa vam fer. Vam demanar tres fondues de xocolata amb maduixes, però en lloc de la clàssica cassoleta amb foc, ens van portar unes safatetes amb cinc maduixes i un petit bol de xocolata negra i blanca; i ametlla picada per acompanyar. Més un postre de disseny que una veritable fondue. Això sí, maduixes de reposteria - o sigui, gens àcides. En conjunt, qualitat excel·lent, acompanyat d'una bona carta de vins.
Sobre el servei...
Molt bé. Ni un sol cop vam haver de demanar aigües. En quant se'ns acabava una ampolla d'aigua a mig sopar, ja n'arrivaba una altra. Ben servit, amb eficàcia tot i que van ser un xic lents a servir els plats. Però res greu, ni molt menys. Es van endur una bona propina.
Aspectes positius
Cuina mundial, ambient íntim. Menjar amb bon gust, i bona selecció de vins. Tot amb un bon servei i en una zona en què és fàcil sortir de copes acabat el sopar.
Aspectes a millorar
Per a les noies fredoliques, avisar que fa un xic de fresca amb l'aire acondicionat. L'ambient íntim que creen amb llums suaus i espelmes a vegades fa que sigui un xic massa fosc el lloc i s'hi vegi poc. Finalment, comentar que no és un lloc per a economies deprimides. No fent ni tots postres ni tots primer plat, ens va sortir a 40€ per cap - i una sola ampolla de vi. Un sopar ben fet al Sikkim pot anar-se'n als 50-60€ ben bons. Per als endrapadors, per cert, els plats tot i no ser escassos en teca, podrien ser una mica més generosos - sobretot els primers.
Altres...
Tot i que els plats siguin d'origens dispars, la mediterraneització hi és present. Dubto que la barbacoa de l'Himalaia que vam menjar sigui així allà - més que res perquè he estat en un restaurant nepalí i hi havia diferències substancials. Sigui com sigui, el cuiner del Sikkim és bo.
Els plats solen rondar els 12-16€, tant primers com segons. Els vins ronden entre els 13 i els 21€.
Dades bàsiques
Localització: Pl. Comercial 1 (zona del Born)
Tipus: cuina mundial
Horaris: -
Web: www.sikkimbcn.com
Data de la visita: Sopar 30/07/2007
Sobre el sopar...
Un sopar entre amics. Erem cinc, i vam triar fer un primer comú per fer un tastet, i un segon per a cadascun de nosaltres. La carta és relativament curta, amb unes poques especialitats per cada apartat; però és més que suficient per a unes quantes vetllades agradables.
De primer vam fer tres plats comuns per a cinc. Se'ns van quedar curts, però sobretot perquè estaven força bons. Un era una amanida mezze, que essencialment eren especialitats gregues - formatge fetta, satziki... - tot i que n'he menjat sovint d'aquestes coses i la recepta estava alterada per a ser més suau al nostre paladar. El segon plat que fam triar van ser uns rotllos mexicans, que com feien servir una tortita dura de blat i només n'hi havien dues, van costar de dividir. Indiferent com a plat. El que va estar bo de debó van ser els gnoccis de patata, excel·lents i molt recomanables.
De segon vam ser força variats. Vam demanar dues barbacoes de l'Himalaia, que tot i ser correctes, tampoc eren per tirar cohets. Les costelletes de corder estaven molt bones; i la vedella de la Patagònia era ambé molt bona. El darrer plat va ser un plat de llom fantàstic.
Postres poca cosa vam fer. Vam demanar tres fondues de xocolata amb maduixes, però en lloc de la clàssica cassoleta amb foc, ens van portar unes safatetes amb cinc maduixes i un petit bol de xocolata negra i blanca; i ametlla picada per acompanyar. Més un postre de disseny que una veritable fondue. Això sí, maduixes de reposteria - o sigui, gens àcides. En conjunt, qualitat excel·lent, acompanyat d'una bona carta de vins.
Sobre el servei...
Molt bé. Ni un sol cop vam haver de demanar aigües. En quant se'ns acabava una ampolla d'aigua a mig sopar, ja n'arrivaba una altra. Ben servit, amb eficàcia tot i que van ser un xic lents a servir els plats. Però res greu, ni molt menys. Es van endur una bona propina.
Aspectes positius
Cuina mundial, ambient íntim. Menjar amb bon gust, i bona selecció de vins. Tot amb un bon servei i en una zona en què és fàcil sortir de copes acabat el sopar.
Aspectes a millorar
Per a les noies fredoliques, avisar que fa un xic de fresca amb l'aire acondicionat. L'ambient íntim que creen amb llums suaus i espelmes a vegades fa que sigui un xic massa fosc el lloc i s'hi vegi poc. Finalment, comentar que no és un lloc per a economies deprimides. No fent ni tots postres ni tots primer plat, ens va sortir a 40€ per cap - i una sola ampolla de vi. Un sopar ben fet al Sikkim pot anar-se'n als 50-60€ ben bons. Per als endrapadors, per cert, els plats tot i no ser escassos en teca, podrien ser una mica més generosos - sobretot els primers.
Altres...
Tot i que els plats siguin d'origens dispars, la mediterraneització hi és present. Dubto que la barbacoa de l'Himalaia que vam menjar sigui així allà - més que res perquè he estat en un restaurant nepalí i hi havia diferències substancials. Sigui com sigui, el cuiner del Sikkim és bo.
Els plats solen rondar els 12-16€, tant primers com segons. Els vins ronden entre els 13 i els 21€.
5/6/07
Albarakah
La cuina àrab és relativament poc coneguda a casa nostra. És cert que hom pot trobar kebabs i falafels per arreu de la Ciutat Comtal amb relativa facilitat, però quan es cerca un restaurant especialitzat en els menjars típics de Pròxim Orient, la cosa és un tant més escassa.
L'Albarakah és un restaurant de cuina grega i àrab, especialment libanesa, síria i jordana. Així doncs, brinda una oportunitat per a descobrir el menjar d'aquelles terres.
Dades bàsiques
Localització: València 204 (entre Aribau i Muntaner)
Tipus: cuina grega i àrab
Horaris: -
Web: No
Data de la visita: Dinar 05/06/2007
Sobre el dinar...
Un menú del dia. En aquest restaurant, el menú es tria agafant un plat de la primera pàgina de la carta, i un de la segona. Tot i que n'hi ha uns quants, això fa que la varietat a llarg plaç sigui un tant escassa.
Concretament, he tastat una mena d'empanada de sèsam i orenga de primer, i un shawarma de corder (al plat) de segon. Tots dos plats acompanyats de puré de cigrons i d'una mica d'amanida. De postre, un pastisset de pistatxo. Tot per 9,30€.
El menjar era correcte. Potser el millor del mateix sigui la novetat i la unicitat del tipus de menjar servit. De tota manera, tot i ser bo, tampoc espereu una cosa excepcional: correcte él més adequat per a descriure'n el menjar.
Sobre el servei...
Molt correcte: atent i ràpid. M'ha faltat una indicació sobre com agafar el menú del dia, ja que d'entrada m'havia semblat que em donaven només opció a carta. Taules de mida estàndar. I bona velocitat per a servir els plats. És clar que el restaurant estava pràcticament buit...
Aspectes positius
El menjar àrab. No hi ha molts llocs on disfrutar-ne. A més, els plats de la carta no elegibles per a menú eren força interessants: des d'especialitats a base de verdures i formatge fetta, fins a coses de pollastre, vedella i corder, amb i sense picant.
Sembla ser que els caps de setmana, de nit, fan espectacles de dansa del ventre. Desconec si encara els fan, però pot ser un bon afegit.
Interessant selecció de vins de Pròxim Orient.
Aspectes a millorar
El menjar és bo, però deixa un regust de "gairebé" molt bo. La cuina, doncs, necessita millorar una mica per estar a l'alçada d'altres llocs de la zona de preu similar.
La part grega de la carta era més aviat escassa davant l'àrab, i dóna la sensació que l'han afegida en tenir molts punts de contacte amb la cuina àrab del local.
Altres...
Un avís per la gent que mai ha menjat fetta o puré de cigrons. Per experiència pròpia i d'amistats que han estat a Pròxim Orient, són de digestió pesada. Són plats molt densos i que no tothom tolerarà correctament.
Per la resta, un lloc recomanable sobretot per anar-hi en colla. El preu de la carta és raonable (6€ els primers, 9€ els segons) pel què ofereix.
L'Albarakah és un restaurant de cuina grega i àrab, especialment libanesa, síria i jordana. Així doncs, brinda una oportunitat per a descobrir el menjar d'aquelles terres.
Dades bàsiques
Localització: València 204 (entre Aribau i Muntaner)
Tipus: cuina grega i àrab
Horaris: -
Web: No
Data de la visita: Dinar 05/06/2007
Sobre el dinar...
Un menú del dia. En aquest restaurant, el menú es tria agafant un plat de la primera pàgina de la carta, i un de la segona. Tot i que n'hi ha uns quants, això fa que la varietat a llarg plaç sigui un tant escassa.
Concretament, he tastat una mena d'empanada de sèsam i orenga de primer, i un shawarma de corder (al plat) de segon. Tots dos plats acompanyats de puré de cigrons i d'una mica d'amanida. De postre, un pastisset de pistatxo. Tot per 9,30€.
El menjar era correcte. Potser el millor del mateix sigui la novetat i la unicitat del tipus de menjar servit. De tota manera, tot i ser bo, tampoc espereu una cosa excepcional: correcte él més adequat per a descriure'n el menjar.
Sobre el servei...
Molt correcte: atent i ràpid. M'ha faltat una indicació sobre com agafar el menú del dia, ja que d'entrada m'havia semblat que em donaven només opció a carta. Taules de mida estàndar. I bona velocitat per a servir els plats. És clar que el restaurant estava pràcticament buit...
Aspectes positius
El menjar àrab. No hi ha molts llocs on disfrutar-ne. A més, els plats de la carta no elegibles per a menú eren força interessants: des d'especialitats a base de verdures i formatge fetta, fins a coses de pollastre, vedella i corder, amb i sense picant.
Sembla ser que els caps de setmana, de nit, fan espectacles de dansa del ventre. Desconec si encara els fan, però pot ser un bon afegit.
Interessant selecció de vins de Pròxim Orient.
Aspectes a millorar
El menjar és bo, però deixa un regust de "gairebé" molt bo. La cuina, doncs, necessita millorar una mica per estar a l'alçada d'altres llocs de la zona de preu similar.
La part grega de la carta era més aviat escassa davant l'àrab, i dóna la sensació que l'han afegida en tenir molts punts de contacte amb la cuina àrab del local.
Altres...
Un avís per la gent que mai ha menjat fetta o puré de cigrons. Per experiència pròpia i d'amistats que han estat a Pròxim Orient, són de digestió pesada. Són plats molt densos i que no tothom tolerarà correctament.
Per la resta, un lloc recomanable sobretot per anar-hi en colla. El preu de la carta és raonable (6€ els primers, 9€ els segons) pel què ofereix.
31/5/07
Casa Regional Aragonesa de Sarrià
A vegades, un es vol allunyar de les sofisticacions de la cuina de nova emprenta i busca un lloc on menjar com tota la vida, com a casa. La casa regional aragonesa de Sarrià ofereix exactament això: un espai "de tota la vida", on es pot menjar bé a un preu ajustat, a l'hora que es disfruta de cuina típicament aragonesa.
Dades bàsiques
Localització: Fontcuberta 23 (zona de Sarrià)
Tipus: casolà (cuina aragonesa)
Horaris: -
Web: Sí - www.casasdearagon.org
Data de la visita: Dinar 30/5/2007
Sobre el dinar...
Un menú del dia, sense complicacions, a 8'20€. De primer, un generós plat de fideuà amb all-i-oli. De segon, una cueta de rap amb romesco i patatetes que estava per sucar-hi pà. I de postres, unes peres al vi fantàstiques. Tot acompanyat amb una ampolla d'aigua de litre i mig per no quedar-se a mitjes amb la set. Cuina casolana, que tot i semblar bàsica, és ben bona i ben feta. I de tant en tant, quan es menja fora, s'agraeix poder menjar com a casa.
Es podien triar tres primers i tres segons, variats - carns, peixos, amanida, sopa, pasta - i per a les postres l'assortiment era francament variat, des del típic gelat fins a pastisseria feta a la casa, pomes caramelitzades al forn... Força interessant selecció de postres.
Sobre el servei...
Correcte. Un cambrer atent ni massa ràpid ni massa lent, senzillament atent a quan cal ser-hi. L'aigua de litre i mig en lloc de l'ampolleta individual és un gran detall.
Aspectes positius
Tot i ser un tipus de cuina aparentment senzill, el resultat és correcte i fins i tot interessant. Un plat tan senzill com una cueta de rap amb romesco me'l vaig acabar a cop de pà sucant un romesco fet a casa molt bo. Si estàs fart de l'entrepà, o del plat exòtic, tornar a les arrels de la nostra cuina és una cosa que aquí podràs fer sense cap mena de problema.
A més, el bar ofereix una ampla varietat de (bons) embotits, entrepans, tapes de tota mena, i vinets regionals. És com anar a un bar de tota la vida, però amb certa qualitat en tots els seus productes. Quina pinta tenien les tapes del mostrador! I els pernils i ibèrics penjats del sostre!
Aspectes a millorar
No espereu cap mena de sofisticació. És un bar de poble al mig de Sarrià, i no pretén ser res més que això. Potser és aquest esperit el que li dóna un cert encant que no tothom apreciarà.
Altres...
Desconec si té opció per a sopar, però francament, és un lloc decent per a dinar-hi un dia de feina. Sense pretensions, a un preu ajustat, bona quantitat, i amb una cuina senzilla i solvent. I estic convençut que anar a fer unes tapetes i uns entrepans també és una bona idea, regat tot amb un bon vi aragonés.
Dades bàsiques
Localització: Fontcuberta 23 (zona de Sarrià)
Tipus: casolà (cuina aragonesa)
Horaris: -
Web: Sí - www.casasdearagon.org
Data de la visita: Dinar 30/5/2007
Sobre el dinar...
Un menú del dia, sense complicacions, a 8'20€. De primer, un generós plat de fideuà amb all-i-oli. De segon, una cueta de rap amb romesco i patatetes que estava per sucar-hi pà. I de postres, unes peres al vi fantàstiques. Tot acompanyat amb una ampolla d'aigua de litre i mig per no quedar-se a mitjes amb la set. Cuina casolana, que tot i semblar bàsica, és ben bona i ben feta. I de tant en tant, quan es menja fora, s'agraeix poder menjar com a casa.
Es podien triar tres primers i tres segons, variats - carns, peixos, amanida, sopa, pasta - i per a les postres l'assortiment era francament variat, des del típic gelat fins a pastisseria feta a la casa, pomes caramelitzades al forn... Força interessant selecció de postres.
Sobre el servei...
Correcte. Un cambrer atent ni massa ràpid ni massa lent, senzillament atent a quan cal ser-hi. L'aigua de litre i mig en lloc de l'ampolleta individual és un gran detall.
Aspectes positius
Tot i ser un tipus de cuina aparentment senzill, el resultat és correcte i fins i tot interessant. Un plat tan senzill com una cueta de rap amb romesco me'l vaig acabar a cop de pà sucant un romesco fet a casa molt bo. Si estàs fart de l'entrepà, o del plat exòtic, tornar a les arrels de la nostra cuina és una cosa que aquí podràs fer sense cap mena de problema.
A més, el bar ofereix una ampla varietat de (bons) embotits, entrepans, tapes de tota mena, i vinets regionals. És com anar a un bar de tota la vida, però amb certa qualitat en tots els seus productes. Quina pinta tenien les tapes del mostrador! I els pernils i ibèrics penjats del sostre!
Aspectes a millorar
No espereu cap mena de sofisticació. És un bar de poble al mig de Sarrià, i no pretén ser res més que això. Potser és aquest esperit el que li dóna un cert encant que no tothom apreciarà.
Altres...
Desconec si té opció per a sopar, però francament, és un lloc decent per a dinar-hi un dia de feina. Sense pretensions, a un preu ajustat, bona quantitat, i amb una cuina senzilla i solvent. I estic convençut que anar a fer unes tapetes i uns entrepans també és una bona idea, regat tot amb un bon vi aragonés.
7/5/07
Tai Feng
La cuina japonesa i oriental és una cuina que sempre resulta fascinant per les seves combinacions de sabors i d'ingredients. Però així com la xinesa sol ser abundant, la japonesa sol pecar en la quantitat. Qui no s'ha quedat amb les ganes de menjar més sushi?
En els darrers anys, a Barcelona han sorgit diversos llocs on es pot menjar amb cinta giratòria "tant com es vulgui" a un preu ajustat. Però hi ha una alternativa poc coneguda: la carta lliure. Tai Feng practica aquesta filosofia de carta lliure.
Dades bàsiques
Localització: Muntaner 111 (zona de l'Eixample)
Tipus: asiàtic (japonés i xinés)
Horaris: -
Web: No
Data de la visita: Dinar 7/5/2007
Sobre el dinar...
Com tenia quelcom que celebrar, volia donar-me una alegria per un dia, i dinar bé. Em venia de gust menjar sushi, però no sushi de barra giratòria, sec i sovint carregat d'arroç; sino sushi fet a restaurant, sobre taula de fusta.
I tenia gana. No havia esmorzat. Tai Feng, doncs, era una solució perfecta. Com el menú de migdia és fluix, amb prou feines hi havia ningú. En total, vuit plats he pogut menjar: sopa de marisc, rotllos de primavera, empanadilles al vapor, sashimi de salmó, makis de salmó, sushi variat, peix marinat amb algues i alvocat,i vedella amb salsa d'ostres. Més una aigua i iva, 17€. I tot molt bó.
Sobre el servei...
Correcte. Per demanar plats, s'apunta en un paper de tres en tres plats, per evitar que algú s'agafi vint coses i en menji cinc, i això pot ser una mica engorrós - sobretot el dia que hi ha molta gent -, però per la resta molt correcte.
Aspectes positius
Seixanta sis plats, força variats, que poden conformar una varietat il·limitada de menjars. I la possibilitat de repetir tant com es vulgui. Un dinar a base de sushi, sashimi i makis? Fet. I a un preu força ajustat, o almenys inferior a altres restaurants d'estil similar a la zona.
Aspectes a millorar
El menú del dia. Per 8'50€, tres plats semblen poca cosa, sobretot tenint en compte que són els mateixos plats que es poden agafar al buffet lliure i dels que una persona que menji pot endrapar-ne entre vuit i deu d'una tirada.
Altres...
Tai Feng és un excel·lent lloc per anar en colla a disfrutar del menjar oriental, sobretot la cuina japonesa. Si us agrada el sushi, el sashimi, i la varietat, és el vostre local. No és un lloc per anar-hi amb la parella - hi ha llocs més acollidors -, però sí per anar-hi amb la colla d'amics que endrapen: bo, bonic, i barat - i amb quantitat, varietat...
En els darrers anys, a Barcelona han sorgit diversos llocs on es pot menjar amb cinta giratòria "tant com es vulgui" a un preu ajustat. Però hi ha una alternativa poc coneguda: la carta lliure. Tai Feng practica aquesta filosofia de carta lliure.
Dades bàsiques
Localització: Muntaner 111 (zona de l'Eixample)
Tipus: asiàtic (japonés i xinés)
Horaris: -
Web: No
Data de la visita: Dinar 7/5/2007
Sobre el dinar...
Com tenia quelcom que celebrar, volia donar-me una alegria per un dia, i dinar bé. Em venia de gust menjar sushi, però no sushi de barra giratòria, sec i sovint carregat d'arroç; sino sushi fet a restaurant, sobre taula de fusta.
I tenia gana. No havia esmorzat. Tai Feng, doncs, era una solució perfecta. Com el menú de migdia és fluix, amb prou feines hi havia ningú. En total, vuit plats he pogut menjar: sopa de marisc, rotllos de primavera, empanadilles al vapor, sashimi de salmó, makis de salmó, sushi variat, peix marinat amb algues i alvocat,i vedella amb salsa d'ostres. Més una aigua i iva, 17€. I tot molt bó.
Sobre el servei...
Correcte. Per demanar plats, s'apunta en un paper de tres en tres plats, per evitar que algú s'agafi vint coses i en menji cinc, i això pot ser una mica engorrós - sobretot el dia que hi ha molta gent -, però per la resta molt correcte.
Aspectes positius
Seixanta sis plats, força variats, que poden conformar una varietat il·limitada de menjars. I la possibilitat de repetir tant com es vulgui. Un dinar a base de sushi, sashimi i makis? Fet. I a un preu força ajustat, o almenys inferior a altres restaurants d'estil similar a la zona.
Aspectes a millorar
El menú del dia. Per 8'50€, tres plats semblen poca cosa, sobretot tenint en compte que són els mateixos plats que es poden agafar al buffet lliure i dels que una persona que menji pot endrapar-ne entre vuit i deu d'una tirada.
Altres...
Tai Feng és un excel·lent lloc per anar en colla a disfrutar del menjar oriental, sobretot la cuina japonesa. Si us agrada el sushi, el sashimi, i la varietat, és el vostre local. No és un lloc per anar-hi amb la parella - hi ha llocs més acollidors -, però sí per anar-hi amb la colla d'amics que endrapen: bo, bonic, i barat - i amb quantitat, varietat...
Suscribirse a:
Entradas (Atom)